Després de cremar l’ajuntament on treballava, l’Angustias acaba a la presó. Allà, passa els dies, tan tranquil·la, pintant natures mortes. Tanmateix, la Sempreviva, una vella coneguda, ara reconvertida en psicòloga en pràctiques, té un pla i, pot ser, massa motivació: s’ha decidit treure-la de la presó. El que comença com una senzilla -encara que discutible- estratègia de reinserció, es torna ràpidament en un pla que exigeix cada cop més atenció i dedicació fins a tornar-se inassolible. Atrapada entre powerpoints, notificacions, multitasking i informes, per la Sempreviva no hi ha marxa enrere. I, per l’Angustias, una defensa de la seva llibertat: quedar-se a la presó.

Amb humor negre, ironia, música en directe i molt surrealisme Angustias. Una ficció penitenciària parla dels les presons interiors i exteriors, que ens atrapen, i de la difícil recerca de la llibertat en un món marcat per l’èxit i la constant necessitat de sentir-se productiu.